A la sessió d'avui hem treballat amb cordes, en primer lloc de forma individual, la major part de la sessió en parelles i a la part final tot el grup.
El que m'ha resultat més rellevant d'aquest treball, a part del propi treball de coordinació del cos per saltar a corda, és l'enfocament cooperatiu present en gairebé tota la classe. Penso que és especialment rellevant a primària, i a tota l'educació en general, introduir com a contingut amb una forta presència la cooperació i reduir en la mesura del possible activitats de caire competitiu ja excessivament presents als estereotips esportius mediàtics. Amb això no vull dir que haguem de treure la competició de l'escola, perquè si ho féssim no podríem ensenyar a competir i tot el que comporta (joc net, acceptació del resultat, superació personal...).
També val a dir que és un treball molt motivador, ja que es poden aconseguir resoldre tasques que un mateix no espera poder assolir amb èxit.
Tanmateix, el treball amb cordes té certes dificultats, i algunes d'elles les he pogut comprovar jo mateix al CEIP de pràctiques. En primer lloc, no tots els nens tenen la mateixa habilitat. Aquest fet, que ens el trobarem a qualsevol activitat que plantegem, és especialment palès amb aquest material, fins al punt que aquells nens/es que no són capaços de fer els exercicis proposats, rebutgen frontalment participar de l'activitat. En aquests casos, el treball cooperatiu en grups heterogenis es va demostrar molt eficaç.
D'altra banda, és un treball amb una exigència condicional elevada. Per tant, haurem d'anar amb cura de plantejar situacions que permetin períodes de recuperació i alternança d'activitats.
Tot i així, en termes generals el considero un treball molt adient a primària. A més, trenca estereotips de gènere envers els "jocs de nens i jocs de nenes" també molt pertinent en coeducació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada