dilluns, 9 de novembre del 2009

Sessió pràctica 9 / 11 / 2009

Avui ha estat una sessió dura. El treball de resistència anaeròbica làctica amb recuperacions incompletes ha estat esgotador. És obvi que la sessió ha estat molt menys lúdica que l'anterior i el treball condicional ha estat l'eix de treball.

No m'ha quedat gaire clar quina era la finalitat de la sessió d'avui, de cara sobretot a extrapolar-ho a una sessió (o diverses) a l'escola. Puc imaginar que ha de tenir a veure amb el treball per estacions i el condicionament físic, però tot i així intueixo que les càrregues de treball haurien de ser molt menys exigents, encara que estiguéssim a cicle superior, tant a nivell de l'exigència dels exercicis com els temps de treball i recuperació.

La conclusió que he extret de la sessió d'avui és que el treball condicional s'ha de treballar amb cura, ja que pot ser realment esgotador, més encara amb nens/es, i que és preferible treballar-lo de forma conjunta amb altres jocs o activitats que no siguin ta específics, ja que podem caure en l'error de, com a docents, creure que una sessió no és exigent perquè nosaltres no l'estem fent, però estar resultant dura pels alumnes. En aquest sentit, la importància de mesurar la càrrega de treball pot ser vital per la predisposició i la imatge que tinguin els nostres alumnes de l'Educació Física.