A la sessió d'avui, centrada en el treball amb màrfegues, on hi ha hagut força desplaçaments i salts amb impacte, una de les meves preocupacions principals ha estat vigilar no fer-me mal a la tendinitis del tendó d'aquiles que arrossego des de fa uns mesos i no m'acaba de fer net.
Tret d'aquesta preocupació general, a la primera activitat d'escalfament, molt dinàmica i anaeròbica, m'he trobat molt cansat. Suposo que l'haver fet repòs durant l'estiu per cuidar-me la lesió fa que la meva condició física no passi pel seu millor moment. Espero recuperar-la progressivament.
La primera part de la sessió, més directiva i lineal, ha estat una mica més monòtona. El major al·licient trobat ha sigut el de tractar d'assolir els salts més complicats conforme s'ha elevat el nivell d'exigència. Amb els girs m'he marejat una mica. Potser fora interessant no abusar-ne a primària.
El refresc de les tombarelles ha suposat un petit repte, ja que feia anys que no les realitzava, tot i que en el seu moment les feia molt bé. He pogut comprovar que això de les tombarelles és com anar en bicicleta: un cop après, no s'oblida.
Desprès, quan hem començat a treballar per grups, amb treball cooperatiu i interactuant amb els altres grups, ha estat per a mi la part més entretinguda de la sessió. Segons la meva opinió, tot allò que implica treballar amb companys enriqueix la classe molt més que les tasques individuals.
Destaco especialment l'exercici del "buf-gol" molt adient per treballar el control de la respiració.
Els transports competitius de les màrfegues també han estat molt divertits, però ha sortit la nostra vena competitiva i si fa no fa tots ens hem saltat les normes, però ha servit per riure, que també va bé tenir en compte la part "balsàmica" de l'esport com a eina per desconnectar de les presses i el nerviosisme del dia a dia.
L'únic que he trobat a faltar, tot i que entenc que estem molt condicionats pel temps, és haver fet algun exercici de relaxació o tornada a la calma.
Esperem seguir gaudint a les properes !!!
Tret d'aquesta preocupació general, a la primera activitat d'escalfament, molt dinàmica i anaeròbica, m'he trobat molt cansat. Suposo que l'haver fet repòs durant l'estiu per cuidar-me la lesió fa que la meva condició física no passi pel seu millor moment. Espero recuperar-la progressivament.
La primera part de la sessió, més directiva i lineal, ha estat una mica més monòtona. El major al·licient trobat ha sigut el de tractar d'assolir els salts més complicats conforme s'ha elevat el nivell d'exigència. Amb els girs m'he marejat una mica. Potser fora interessant no abusar-ne a primària.
El refresc de les tombarelles ha suposat un petit repte, ja que feia anys que no les realitzava, tot i que en el seu moment les feia molt bé. He pogut comprovar que això de les tombarelles és com anar en bicicleta: un cop après, no s'oblida.
Desprès, quan hem començat a treballar per grups, amb treball cooperatiu i interactuant amb els altres grups, ha estat per a mi la part més entretinguda de la sessió. Segons la meva opinió, tot allò que implica treballar amb companys enriqueix la classe molt més que les tasques individuals.
Destaco especialment l'exercici del "buf-gol" molt adient per treballar el control de la respiració.
Els transports competitius de les màrfegues també han estat molt divertits, però ha sortit la nostra vena competitiva i si fa no fa tots ens hem saltat les normes, però ha servit per riure, que també va bé tenir en compte la part "balsàmica" de l'esport com a eina per desconnectar de les presses i el nerviosisme del dia a dia.
L'únic que he trobat a faltar, tot i que entenc que estem molt condicionats pel temps, és haver fet algun exercici de relaxació o tornada a la calma.
Esperem seguir gaudint a les properes !!!
